Quan explico a persones que no són músics que a part de ser violinista em dedico a l'Educació Corporal, sovint em miren com si estiguessin parlant amb un marcià. "Això de què va, que és com un yoga?".  

 

Però per a tu, com a músic, segur que la comprensió sobre l'educació corporal és instantània i poc fa falta que expliqui. Tots els músics vivim en primera persona què significa treballar amb el nostre cos com a instrument de base (i quan parlem de cos, suposo que estaràs d'acord que també podem incloure'n la ment i les emocions). 

​

Potser has sentit en algun moment que les hores que passaves practicant no et donaven els fruits que volies.  O potser t'has descobert recurrentment en actituds corporals o emocionals que t'impedien tocar amb plena llibertat i fluïdesa. 

​

Els reptes que se'ns presenten alhora d'assolir un alt domini en la interpretació musical ens podrien fer pensar en aquelles tasques aparentment impossibles que els déus van encomanar a Hèrcules: milers d'hores de pràctica, dolors i tensions corporals, gestió de la frustració i les crítiques, anàlisi i comprensió de partitures, passatges que es resisteixen, afrontar un directe en concerts, audicions, concursos, gravacions, entendre's amb els companys de cambra o d'orquestra, trobar la pròpia personalitat artística....

 

Després de molts anys de navegar entre el món de la interpretació musical i la recerca del "sant greal" del rendiment del músic, he descobert que no hi ha fórmules màgiques ni úniques que serveixin a tothom. 

 

El que sí que hi ha, però, són principis i guies que ens poden ajudar a trobar un camí propi i personal per assolir el nostre potencial...                       
                                ...i per gaudir més lliure i plenament de la música ( que això si que és màgic!)

​

M'alegra molt poder posar al teu abast aquests aprenentatges sintetitzats en una formació per a músics:

Tu ets el teu instrument.  Un taller per a alumnat i professorat de música basat en el mètode Feldenkrais i l'educació corporal integrativa. 

​

 

Què podria tenir a veure el desenvolupament infantil, el plaer de moure'ns sense esforç,
i la neuroplasticitat cerebral en el rendiment del músic i la prevenció de lesions? 

​

 

En el taller que us proposo, explorarem de forma vivencial aquests conceptes, així com altres marcs de pensament i pràctiques molt valuoses que personalment m'hauria ajudat molt conèixer quan era estudiant de conservatori. 

 

Bé, no sé què en pensaràs tu...però diuen que mai és tard per aprendre; i certament mai és tard per redescobrir una manera més sana i positiva de relacionar-nos amb el nostre instrument (corporal i musical).

​

Després d'aquest taller, el músic se sentirà més connectat a si mateix, amb una sensació de fluïdesa corporal nova i amb una mirada ampliada sobre com enfocar

de manera més agradable i eficient la seva pràctica.