La vida orgànica de les paraules
Escric i escolto. Escolto y escric. Les paraules em parlen. Avançen i retrocedeixen. Brillen i s’apaguen dins meu, vibrant amb una coherència particular quan van seguides de l’adequada.
Aprendre a escriure orgànicament és escoltar el pols de la vida expressant-se en paraules. Cap d’elles existeix en va i totes están connectades amb sentit.
S’integren en frases i paràgrafs que prenen presència. Que demanen ser construïts, i que esperaven a ser creats. Emergeixen sense esforç, naturalment, a vegades més ràpid i a vegades més lent.
M’aturo i respiro freqüentment. Em sento i sento com el text respira. Sense pressa, el fil de paraules va deixant entreveure un tema general que vol emancipar-se. El meu sistema i el text som un, en una dansa íntima que ens descobreix un ball desconegut.
En la incertesa del buit, les paraules prenen el seu lloc. El que els hi toca en aquest moment precís. Algunes són habituals conegudes, d’altres es coneixen per primer cop. Cap d’elles s’aferra a la pàgina, perquè sap que no està garantida la seva existència permanent en el text. A vegades n’han de venir unes quantes de prova per a que la definitiva destaqui entre totes elles.
En l’espai corporal, les paraules emergeixen de diferents racons. A vegades semblen pujar del ventre, altres de la llengua, del pit o de la punta del cap. Els dits també generen paraules espontànies que sovint aparèixen a la pàgina abans de que jo en sigui en conscient. Són els més ràpids.
I les sensacions i les emocions acompanyen cada grup de paraules per informar-me de l’impacte que està tenint el text en mi.
Mentre escric, descobreixo. Em deixo ser parlada i canviada per les paraules. Qüestionada pel propi text que va prenent forma i propòsit. Em provoca quan les frases van prenent un rumb diferent al que esperava. I m’estimula quan de sobte em regalen una idea que no havia pensat abans.
El text és generós perquè no jutja. Sap que pot ser així o aixà, en infinites combinacions de lletres i paraules que contenen millers d’històries i significats. El text s’adapta a cada lector i no espera ser entès d’una sola manera, ja que sap que el sentit el crea qui el percep.
Agraeixo les paraules que venen al servei del text, es diposen llestes a ser missatgeres d’idees. Elles voldrien ser transmissores directes d’experiències, però saben que el seu fort és més aviat evocar-les. Es revisen i es reinventen amb cada escriptor, i busquen, anhelen, fins a trobar persones que els reconeguin el seu poder creador de vida.
Jo sóc una escriptora orgànica en pràctiques. Intueïxo que la matèria subtil de les paraules pot ser l’ingredient per crear móns nous. Em deixo ensenyar per elles i les cuido i aprecio quan les utilitzo. Sé que cada una d’elles conté un món en sí mateixa, que es desplega en relació a les altres per unir els éssers humans en significats comúns.
Indagació del dia
¿Cap a on et porten les paraules que neixen de tu?
