L’aprenentatge que té lloc en aquest espai l’anomenem orgànic, ja que s’aborda des de la plasticitat del sistema nerviós, respectant els principis biològics i autorregulatius del cos.

Mitjançant l’ús del moviment lent, de la reducció de l’esforç, de múltiples variacions, de preguntes que obren l’ atenció i de moviments inusuals, s’aconsegueix crear un espai per a que el canvi tingui lloc. És llavors quan patrons de moviment alternatius apareixen com a noves possibilitats d’acció i es van incorporant a la imatge que la persona té de si mateixa. La intenció última és portar la consciència a l’acció, desenvolupant l’habilitat per sentir el propi esquelet i sistema muscular, a la vegada que es contacta i s’interactua amb l’entorn. La reeducació passa doncs per el desenvolupament de l’autoconeixement; quan ens tornem conscients del que realment estem fent, i no del que diem o pensem que estem fent, el camí de la millora s’obre davant nostre.